Tractaments i Terapies

L'EMDR és una tècnica psicoterapèutica comparativament nova que ha causat una revolució en el tractament dels trastorns relacionats amb els traumes. És una tècnica que s'usa cada vegada més per al tractament de les dificultats emocionals causades per experiències difícils a la vida de la persona, com fòbies, atacs de pànic, pèrdues importants i duels o incidents traumàtics a la infància, traumes per accidents o altres . També es fa servir l'EMDR per alleujar l'angoixa o l'ansietat que apareix per diferents raons.

EMDR

Tractament per a l’estrès posttraumàtic, simple o complex

Els esdeveniments traumàtics com accidents, mort de persones properes, parts difícils, pèrdues importants, etc., poden causar el fenomen anomenat estrès posttraumàtic (TEPT). Amb els coneixements i les eines terapèutiques adequades, això es pot tractar amb relativa facilitat, per exemple amb EMDR. Els esdeveniments traumàtics ocorreguts durant la infància i de forma repetitiva presenten més dificultats. Quan és prou greu podem parlar d'Estrès posttraumàtic complex (TEPT-C) i el tractament difereix molt del TEPT simple. Tot i que l'EMDR continua sent una eina molt valuosa, es treballa amb una combinació de diverses tècniques que requereixen molta experiència en el seu ús i tenint en compte un procés que pot ser llarg i delicat.
La Psicoteràpia Corporal és un tipus de psicoteràpia on es tracta la ment i el cos del pacient com a única unitat. Es basa en el fet que el cos reflecteix la totalitat de la persona i que hi ha una unitat funcional entre la ment i el cos.

La Teràpia Psicocorporal

L’atenció en crisi

L'atenció en crisi és una teràpia curta i intensiva que té com a objectiu recolzar i ajudar la persona a superar una crisi que a ella sola li costa dominar. Potser està patint una crisi d'ansietat, hagi tingut problemes a la feina, hagi perdut un ésser estimat o patit una separació. Així mateix, pot ser que estigui molt desanimada sense raons aparents o haver passat per alguna experiència difícil de superar com un accident de trànsit, un robatori o un altre tipus d'esdeveniment traumàtic.
De l'anglès “Ego-state Therapy”, la teràpia dels estats de l'ego és un enfocament terapèutic en què es fan servir tècniques de teràpia grupal i familiar per resoldre conflictes entre els diversos “estats del jo” dins d'un sol individu. Tot i que els estats del jo solen ser encoberts, es poden 'activar' durant el procés terapèutic fent-se accessibles per al contacte i la comunicació amb el terapeuta. Aquesta tècnica és molt útil especialment en el tractament de persones amb un passat de maltractaments, abusos sexuals o desatenció severa on el sistema de defensa s'ha basat en gran mesura en la dissociació.

Teràpia basada en els estats del Jo

Teràpia basada en la mentalització

Mentalització significa en psicologia i en psicoanàlisi la «capacitat d'interpretar el comportament propi o d'altres a través de l'atribució d'estats mentals.» Aquí no es tracta únicament del comportament de l'altre, sinó de les idees pròpies de les seves creences, sentiments, actituds, desitjos, etc, subjacents a la conducta. D'alguna manera, mentalització significa poder "llegir en el comportament el que està passant a la ment dels altres". Així mateix, és possible comprendre reflexivament la pròpia experiència i el propi actuar.

Preguntes freqüents

La psicoteràpia és una manera racional d’abordar i tractar els problemes emocionals o psicològics persistents. Es basa en teories i metodologies desenvolupades i perfeccionades per psicòlegs, psicoterapeutes i psicoanalistes a través del treball clínic al llarg de més d’un segle. Durant aquest temps s’han desenvolupat diferents tipus de psicoteràpia que es poden aplicar segons les preferències dels pacients o segons el tipus de problema que es vol tractar. Cada psicoterapeuta aplicarà la metodologia amb què millor se sent i amb què millors resultats obté.

Els trastorns psicològics i emocionals tenen el seu origen a la infància. Són el resultat dels esforços del nadó o del nen/aa adaptar-se a l’entorn ia les demandes. Els típics causants de trastorns a l’adult són els maltractaments físics o psicològics, les mancances físiques o emocionals, l’aïllament, la solitud i les penúries en general.

La psicoteràpia és un procés mitjançant el qual la part emocional i la part racional de la persona afectada s’integren de manera que les defenses antigues, que han estat actuant des de la infància, es puguin comprendre i desactivar. A nivell del cos, les tensions cròniques i bloquejos que estan relacionats amb les defenses psicològiques es desfan tornant a l’organisme la seva capacitat de pulsió natural.

Bàsicament tots els trastorns emocionals que no siguin conseqüència d’una lesió física o que no hagin causat lesions a l’organisme. Fins i tot en els casos més difícils que no es poden curar del tot, però, se sol poder millorar molt la qualitat de vida de la persona afectada.

El més important és reconèixer que un té un problema i voler resoldre’l encara que no sempre sigui fàcil. També cal estar disposat a estar-se el temps necessari per arribar als objectius marcats.

Això depèn moltíssim de quin tipus de problema es té. Si es tracta d’un trauma més o menys recent, com ara un accident, la mort d’un ésser estimat o un part difícil, es pot tractar en poques sessions. Si es tracta d’alguna cosa que ha estat tota la vida, és probable que es necessiti força més. Sempre cal una sessió de diagnòstic per poder establir el tipus de problema que es tracta i el tipus de tractament que requereix.

Tot allò que es diu o fa en sessió és confidencial i no es pot divulgar fora de l’espai terapèutic. No obstant això, hi ha algunes excepcions a aquesta regla:
-Si el/la pacient és menor d’edat, els pares o tutors poden ser informats.
-Si hi ha una ordre judicial que ho indica.
-Tots els psicoterapeutes fan supervisió amb col·legues. Durant aquestes supervisions es pot parlar de les sessions, tenint cura en tot moment de no divulgar dades que permetin identificar el pacient. La persona supervisora ​​també té deure legal de confidencialitat.

Les cites es poden demanar per telèfon, WhatsApp o clicant al botó ‘contactar’. Per cancel·lar una cita cal fer-ho un mínim de 24 hores abans. Les excepcions a aquesta regla són la urgència mèdica o d’altres tipus.