El Trastorn d’Estrès Posttraumàtic Complex (TEPT-C) és una condició psicològica que es desenvolupa com a resposta a experiències traumàtiques cròniques o repetides, generalment de naturalesa interpersonal. A diferència del Trastorn d’Estrès Posttraumàtic (TEPT) simple, vinculat a esdeveniments traumàtics puntuals, el TEPT-C implica situacions prolongades d’estrès traumàtic.
Característiques clau del TEPT Complex:
Trauma Interpersonal:
El TEPT-C està estretament relacionat amb l’exposició perllongada a traumes relacionats amb relacions personals, com ara abús emocional, físic o sexual, desatenció o negligència crònica o violència domèstica. Sovint s’associa amb traumes primerencs a la infància i l’adolescència, cosa que pot influir en el desenvolupament de la personalitat i la manera com la persona es relaciona amb el món. És freqüentment acompanyat per un aferrament insegur o desorganitzat.
Varietat de Símptomes:
Els símptomes del TEPT-C poden abastar una àmplia gamma d’àrees, incloent-hi intrusió de records traumàtics, evitació de recordatoris del trauma, alteracions a l’estat d’ànim i l’autoimatge, dificultats en les relacions interpersonals i problemes de regulació emocional.
Disrupció a la Identitat i l’Autoimatge:
Les persones amb TEPT-C poden experimentar una alteració significativa a la seva identitat i autoimatge. Això significa que es poden sentir desconnectades de si mateixes i tenir dificultats per establir una imatge coherent i positiva de qui són.
Dificultats Relacionals:
Les relacions interpersonals solen veure’s afectades de manera significativa. Com a conseqüència poden sorgir patrons disfuncionals en la manera com la persona es relaciona amb els altres, incloent-hi dificultats per confiar, establir límits saludables i experimentar intimitat.
Problemes de Regulació Emocional:
Les persones amb TEPT-C sovint lluiten amb la regulació emocional. Això significa que poden experimentar canvis bruscos a l’estat d’ànim, episodis d’ira intensa, ansietat crònica, fòbia social o períodes de desesperança.
Adaptació a l’Adversitat:
El TEPT-C es conceptualitza com a resposta adaptativa a entorns persistentment traumàtics. No obstant això, les estratègies d’afrontament que poden haver estat útils en el passat es poden tornar disfuncionals quan la persona intenta adaptar-se a situacions traumàtiques cròniques.
Tractament Específic:
El tractament del TEPT-C generalment implica enfocaments terapèutics especialitzats, com ara la teràpia de trauma i enfocaments centrats en la relació terapèutica per abordar les complexitats dels símptomes i la història traumàtica.
