La malaltia psicosomàtica es refereix a afeccions físiques que són causades o agreujades per factors emocionals i psicològics. En aquestes malalties, l’estrès, l’ansietat, la depressió o altres emocions negatives influeixen en el cos, provocant símptomes físics reals com ara mals de cap, problemes gastrointestinals, hipertensió i dolors musculars, entre d’altres. Encara que els símptomes són físics, el seu origen és a la ment i les emocions.
Els éssers humans tenim tot un ventall d’emocions que s’expressen de maneres diferents des de l’amor i l’afecte fins a la ràbia i l’agressivitat. Es podria dir que les emocions són el llenguatge que l’organisme té per comunicar-se sobre les necessitats, sobre si estan satisfetes o no.
Quan, per raons diferents, ens hem sentit obligats a reprimir l’expressió de certes emocions, l’organisme es veu privat del canal natural de la seva expressió emocional. Aleshores busca altres vies per poder-les expressar i moltes vegades això passa a través del cos en forma de tensions, dolors o malalties psicosomàtiques.
En un pla al·legòric es podria dir que les emocions han de fluir com un riu. Quan es construeix una presa, el riu queda bloquejat, però exerceix una pressió que va creixent a mesura que la quantitat d’aigua capturada augmenta. Al final la presa queda desbordada o trencada per les forces de l’aigua i es creen rierols o riuades descontrolades per altres indrets que el llit natural del riu. A l’organisme humà, aquests rierols equivaldrien a les somatitzacions o malalties psicosomàtiques.
