EMDR

L'EMDR és un mètode terapèutic innovador que accelera el tractament d'un ampli rang de patologies d'origen psicològic com ara el trastorn per estrès post traumàtic, fòbies, pèrdues i dol, trastorns per ansietat, atacs de pànic, dolors crònics, i fins i tot alleujar l'angoixa de parlar en públic, millorar el rendiment a la feina, als esports ia les interpretacions artístiques. El mètode descobert i desenvolupat des de 1987 per la Dra. Francine Shapiro, consisteix a utilitzar estimulació bilateral en un protocol especial relacionat amb les situacions traumàtiques que desencadena la desensibilització i el conseqüent reprocés de les mateixes, acompanyat de la desaparició de la simptomatologia.

El 1987, la doctora en psicologia Francine Shapiro, investigadora «Sènior» al Mental Research Institute a Palo Alto, Califòrnia, va observar casualment, que sota certes condicions, el moviment ocular podia reduir la intensitat de l'angoixa vinculada als pensaments negatius. 1989, va iniciar una investigació amb subjectes traumatitzats a la guerra del Vietnam i amb víctimes d'abús sexual, i va comprovar que la nova tècnica reduïa de manera significativa els símptomes del (TPET) Trastorn per Estrès Postraumático.L'informe dels seus èxits en utilitzar aquest mètode en el tractament de víctimes de trauma va ser publicat al Journal of Traumatic Stress, i el 1994 va rebre el «Premi a la Destacada Consecució Científica en Psicologia» atorgat per l'Associació Californiana de Psicologia».Diverses investigacions científiques han demostrat que EMDR és altament eficaç com a recurs psicoterapèutic. El prestigiós Journal of Consulting and Clinical Psychology va publicar una investigació feta per Wilson, Becker i Thinker, en què es va demostrar que persones que patien TPET Trastorn per Estrès Postraumàtic milloraven significativament amb el tractament d'EMDR. Quinze mesos després encara es mantenien els mateixos resultats satisfactoris.

La investigació científica ha establert que l'EMDR és efectiu tant per a l'estrès post traumàtic com per a altres tipus de patologies com:

• Atacs d'ansietat o pànic
• Desordres dissociatius
• Trastorns d'estrès posttraumàtic complexos com els abusos i maltractaments a la infància
• Dols – pèrdues
• Temor a una intervenció quirúrgica
• Desordres d'atenció, impulsivitat, inquietud
• Fòbies, por irracional.

En el procés amb l'EMDR, el terapeuta treballa amb el pacient per identificar un problema específic que serà el focus del tractament. El pacient descriu l'incident traumàtic, a partir del qual és ajudat pel terapeuta perquè seleccioni els aspectes més importants i que més l'angoixin del dit incident. Mentre el pacient fa moviments oculars (o qualsevol altra estimulació bilateral) vénen a la ment altres parts del record traumàtic o altres records. El terapeuta interromp els moviments oculars de tant en tant per assegurar-se que el pacient estigui processant adequadament.
L'estimulació bilateral pot ser:

a) Visual: el pacient mou els ulls d'una banda a l'altra guiat pel terapeuta
b) Auditiva: el pacient escolta sons alternats a les dues orelles
c) Kinestésica: el terapeuta colpeja suaument i de forma alternada sobre les mans o les espatlles del pacient. Això facilita la connexió entre els dos hemisferis cerebrals aconseguint el processament de la informació i la disminució de la càrrega emocional.

El terapeuta guia el procés, prenent decisions clíniques sobre la direcció que ha de seguir la intervenció. La meta és que el pacient processi la informació sobre l'incident traumàtic, portant-lo a una “resolució adaptativa”. En les paraules de Francine Shapiro, això significa:

a) una reducció dels símptomes
b) un canvi en les creences
c) la possibilitat de funcionar millor a la vida quotidiana.

L'abordatge emprat a EMDR se sustenta en tres punts:

1) experiències de vida primerenca
2) experiències estressants del present
3) pensaments i comportaments desitjats per al futur

El tractament amb EMDR pot ser des de 3 sessions per a un trauma simple fins a més d'un any per a problemes complexos.

El tipus de problema, les circumstàncies vitals i la quantitat del temps passat amb el trauma previ determinaran quantes sessions EMDR són necessàries. Un tractament típic dura 10 sessions, a raó de cada setmana. El mètode EMDR es pot utilitzar dins d'una teràpia verbal estàndard, com una teràpia complementària amb un terapeuta per separat, o com un tractament en si mateix.

En aquest moment, al voltant de 40.000 terapeutes de tot el món han rebut formació al mètode. Amb els anys s'ha vist que el mètode, que va començar com a mètode exclusiu per tractar traumes fruits d'esdeveniments violents o accidentals, també s'ha mostrat summament útil per al tractament de problemes emocionals i trastorns psicològics en general. És, per exemple, un mètode molt per abordar la conseqüència de maltractaments i/o abusos sexuals a la infància.
Com a mètode de gran efectivitat en el tractament del trauma, és recomanat per les autoritats en salut mental a països on hi ha problemes, tant de catàstrofes naturals com de violència terrorista, guerra o altres esdeveniments traumàtics. La majoria dels components dels Grups d'Intervenció en Catàstrofes a Catalunya han estat entrenats a EMDR, així com clínics de protecció civil, mossos d'esquadra, psicòlegs del cos de bombers a Catalunya i Psicòlegs sense Fronteres. Els tractaments amb EMDR en població traumatitzada en situació de guerra són summament efectius i ràpids.