La Teràpia Psicocorporal

Des que som concebuts i durant tot el nostre desenvolupament ens hem anat adaptant al nostre entorn. Cos i ment, units per l'enllaç de les emocions han anat conformant una estructura caracterial única que, ancorada en el nostre passat, limita les nostres percepcions i emocions creant un sistema defensiu que Wilhelm Reich (1897-1957) va anomenar «cuirassa caracterial» o « cuirassa muscular». Treballant els tres nivells d'aquesta cuirassa, ment, cos i energia, la teràpia psicocorporal aconsegueix estovar i flexibilitzar-la, restablint l'equilibri psíquic i físic de la persona i retornant-li la capacitat de viure amb plaer i autoestima.

Quan som nens, els esdeveniments traumàtics, mancances afectives, les pors i decepcions que vivim, ens van marcant tant psíquicament en forma de records i associacions, com físicament en forma de tensions i bloquejos musculars que amb el temps es van cronificant. El que anomenem cuirassa muscular és, doncs, el conjunt d'aquests bloquejos i tensions musculars cròniques que s'han anat acumulant des de la infància i que, al final, han arribat a integrar-se completament amb la nostra manera de ser. La cuirassa està lligada a l'estructura caracterial de la persona ia la seva manera de viure la realitat, i té la seva arrel en una llarga sèrie de processos d'adaptació a un entorn amb possibles mancances afectives, aprenentatges forçats, hostilitat, autoritarisme, negligència, etc. Amb el pas dels anys, doncs, ens anem construint un sistema de defensa que, en tornar-se obsolet amb l'arribada a l'edat adulta, es transforma en un parany, un parany del qual som incapaços de sortir-nos sols, doncs un dels característiques més notables de la cuirassa muscular és el fet que la persona que la porta està tan acostumat a ella que no se n'adona ni de la seva existència. Els efectes d'aquesta cuirassa, però, es fan sentir tant a la ment com al cos de l'individu i es manifesten a través de símptomes emocionals com una reducció en la capacitat de plaer, agressivitat continguda, insatisfacció vital, depressió, sentiment de buit , ansietat, etc., i de símptomes psicosomàtics com poden ser les malalties cardiovasculars, mals d'esquena, problemes d'obesitat, etc.

La Psicoteràpia Corporal és un tipus de psicoteràpia on es tracta la ment i el cos del pacient com a única unitat. És una teràpia que té una llarga història, amb un conjunt de publicacions i coneixements basats en lexperiència i en una posició teòrica sòlida.

La Psicoteràpia Corporal s'aplica a partir d'una teoria explícita del funcionament de la ment-cos, que té en compte la complexitat de les interseccions i les interaccions entre el cos i la ment. Es basa en el fet que el cos reflecteix la totalitat de la persona i que hi ha una unitat funcional entre la ment i el cos. El cos no només significa el 'soma', ni és independent de la ment, la 'psique'. No hi ha una relació jeràrquica entre la ment i el cos, entre psique i soma. Tots dos són aspectes interactius en el funcionament de tot l'ésser humà.

La Psicoteràpia Corporal inclou un model de desenvolupament, una teoria de la personalitat, unes hipòtesis pel que fa als orígens de les pertorbacions i alteracions, així com una rica varietat de tècniques de diagnòstic i de recursos terapèutics, utilitzats dins el marc de la relació terapèutica . Igual que en altres branques de la Psicoteràpia, dins de la Psicoteràpia Corporal hi ha molts enfocaments teòrics i pràctiques diferenciades.

La Psicoteràpia Corporal és, també, una ciència que s'ha desenvolupat durant els darrers setanta anys a partir dels resultats de la recerca a la Biologia, l'Antropologia, l'Etologia, la Neurofisiologia, la Neuropsicologia, la Psicologia del desenvolupament, la Neonatologia, els estudis perinatals, etc., ia través de lexperiència, els resultats i els coneixements obtinguts amb la pràctica.

La Psicoteràpia Corporal engloba tot un conjunt denfocaments terapèutics específics, amb una rica base teòrica i científica. Disposa d´una àmplia varietat de tècniques, algunes de les quals s´utilitzen amb el cos o amb la participació del cos, per mitjà del tacte, del moviment i de la respiració. Tot i que hi ha alguns punts en comú amb altres teràpies que utilitzen tècniques corporals, fisiològiques o mèdiques que intervenen sobre el cos, la Psicoteràpia Corporal és una disciplina completament diferent, ja que utilitza el contacte amb el cos dins una relació psicoterapèutica.

La Psicoteràpia Corporal ha estat científicament validada per l'Associació Europea de Psicoteràpia (EAP) així com l'Associació Europea de Psicoteràpia Corporal (EABP), reconeixent també com a científiques diverses modalitats.