L’estrès posttraumàtic és un trastorn mental que passa després d’experimentar o presenciar un esdeveniment traumàtic, caracteritzat per records intrusius, evitació, canvis negatius en el pensament i l’estat d’ànim i reactivitat augmentada.
Els esdeveniments traumàtics com, per exemple, mort de persones importants, accidents o parts traumàtics, poden provocar un estat d’estrès posttraumàtic en què la persona afectada pot tenir símptomes més o menys greus que no desapareixen per ells mateixos. Aquests símptomes pots ser:
- La rememoració del trauma (flashbacks), de vegades amb malsons o records instantanis i involuntaris en qualsevol moment del dia.
- Un sentiment de fort ansietat al entrar en contacte amb les persones, llocs o qualsevol circumstància que recordi el trauma.
- Palpitacions, dificultat per respirar, suor cada cop que es recorda el fet desencadenant.
- Evitar converses, llocs, persones, en general qualsevol cosa que es pugui relacionar amb el trauma.
- Incapacitat per recordar detalls importants del fet.
- Sentir-se psíquicament distant, entumit i paralitzat davant de qualsevol experiència emocional normal.
- Creure que la vida serà més curta del que s’espera lògicament.
- Perdre l’interès per les aficions i les diversions.
- Mostrar signes d’hiperactivitat: dificultat per dormir, irritabilitat, incapacitat per concentrar-se o alarmar-se amb molta facilitat.
Quan els traumes ocorreguts han esdevingut durant la infància, els seus efectes poden ser molt més complicats i difícils de gestionar, aleshores podem parlar d’estrès post traumàtic complex (TEPT-C).
