L'estrès posttraumàtic complex (TEPT-C) descriu un tipus específic de TEPT. També conegut com a trauma del desenvolupament, el TEPT-C es desenvolupa en resposta a un trauma a llarg termini o incidents traumàtics repetits. Aquest trauma sovint, però no sempre, passa durant la infantesa. Això ho distingeix del trastorn d'estrès posttraumàtic que pot passar després d'un sol esdeveniment traumàtic en qualsevol moment de la vida.
Tant el TEPT com el TEPT-C poden millorar amb el tractament d´un professional de salut mental capacitat especialitzat en trauma.
Tot i que el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) ha reconegut el TEPT com un diagnòstic des de la tercera edició, encara no inclou el TEPT-C com un subtipus. Tot i això, altres investigacions recolzen TEPT-C com una presentació separada.
L´Organització Mundial de la Salut és un grup que recolza l´existència de TEPT-C. S'inclou com a diagnòstic en la publicació de 2018 de la Classificació Estadística Internacional de Malalties i Problemes de Salut Relacionats (ICD-11).
Els criteris de diagnòstic per a TEPT-C, segons la classificació de l'OMS, inclouen molts dels mateixos símptomes que el TEPT general, que inclouen:
-Símptomes d'intrusió: flashbacks i malsons
-Símptomes d'evitació: entumiment emocional; dissociació; evitació de possibles desencadenants
-Símptomes de reactivitat: hipervigilància, insomni, etc.
Tot i això, un diagnòstic de TEPT-C també involucra tres categories addicionals. Aquestes inclouen:
-Problemes per regular les emocions.
-Desenvolupar una imatge negativa d'un mateix.
-Problemes amb les relacions interpersonals.
Els símptomes del TEPT-C es poden manifestar de moltes maneres diferents. Alguns dels signes més comuns de TEPT-C són:
-Períodes de depressió intensa, pensaments suïcides o tots dos
-Dificultat per manejar els impulsos emocionals.
-Tenint a veure's a si mateix en una llum negativa
-Disminució de l'autoestima o autocompassió.
-Sentiments persistents o recurrents de vergonya o culpa.
-Perdre la fe al sistema de creences personal o al codi moral d'un.
-Tenir dificultats per confiar en la parella íntima o en les persones en general.
La investigació suggereix que el TEPT-C també pot contribuir a sentiments d'impotència, vulnerabilitat i ira cap a la font del trauma, especialment quan el trauma el va causar un abusador. Aquests sentiments poden contribuir al desig de venjança.
Qualsevol de les experiències següents pot contribuir al desenvolupament de TEPT-C:
-Abús infantil
-Negligència/desatenció infantil
-Abús emocional
-La violència de parella
-Abús sexual repetit
-Viure com a refugiat o presoner de guerra, o viure en un camp de concentració.
En resum, tant el TEPT com el TEPT-C són causats per un trauma. Els experts, però, consideren que el TEPT-C és el resultat específic d'un trauma a llarg termini. Les persones que enfronten experiències traumàtiques una vegada i una altra, o viuen en situacions violentes, abusives o traumatitzants, poden arribar a desenvolupar TEPT-C.
Els experts creuen que la gravetat dels símptomes duna persona pot dependre de diversos factors, que inclouen:
-Si el trauma va passar a la infància.
-Si un pare o cuidador va ser responsable del trauma
-Si la persona va tenir algun suport durant el període del trauma
-Quant va durar el trauma
Experimentar un trauma, o un període més curt d'abús o de negligència/desatenció, també pot causar traumatisme, però aquest tipus de trauma sovint resulta en símptomes que s'ajusten als criteris del TEPT estàndard.
Fer front als efectes del trauma a llarg termini pot afectar el benestar emocional i la qualitat de vida. El TEPT-C també pot crear reptes en les relacions. Experimentar abús, dolor o una altra angoixa a llarg termini pot dificultar la relació amb els altres. Els canvis a l'estat d'ànim i l'autopercepció també poden fer que algú senti que ja no és la persona que solia ser. Poden perdre el sentit de si mateixos o de la identitat personal.
Aquests i altres efectes del trauma poden portar algú a apartar-se de les persones que estima i aïllar-se. Les persones ho poden fer intencionalment o sense voler, simplement perquè els resulta difícil estar a prop d'altres persones. És possible que sentin que els altres no es poden identificar o comprendre el que han passat, i és possible que tampoc no vulguin parlar del trauma amb ningú que no l'hagi experimentat per si mateixos.
Les persones que treballen amb TEPT-C també poden tenir problemes de confiança. Experimentar un trauma a llarg termini pot fer que sigui difícil sentir-se prou segur per tornar a confiar en altres persones. És possible superar aquestes dificultats i aprendre a confiar de nou, però pot requerir un company pacient i ajudar un conseller capacitat i compassiu.
La victimització i la impotència també poden portar algunes persones que viuen amb TEPT-C a cercar sense saber-ho relacions poc saludables. Aquests poden compartir elements de la relació tòxica original, com la gelosia o l'agressió passiva. Algunes persones poden estar fent servir inconscientment la relació actual com una forma de «refer» o «arreglar» el passat. Altres persones podrien estar desesperades per trobar un salvador i passar per alt els senyals d'alerta. Un cop més, el tractament per a TEPT-C pot ajudar, ja que pot permetre que les persones aprenguin a reconèixer els signes de relacions poc saludables i treballin per evitar-los.
Si bé la persona principal afectada per TEPT-C és, és clar, la persona que va experimentar el trauma, l'impacte del trauma es pot estendre a la família, les parelles romàntiques i altres éssers estimats. Una parella que vol oferir suport pot sentir-se ferida quan se li evita o se n'exclou. Els rampells d'ira poden fer que amics, éssers estimats o nens se sentin espantats o preocupats. Els episodis dissociatius i la pèrdua del sentit d'identitat també poden fer que la parella se senti sola o com si la seva parella s'hagués convertit en una altra persona.
Una persona que viu amb TEPT-C no pot evitar cap d'aquests efectes, igual que la seva parella tampoc no en té la culpa. Una persona amb TEPT-C pot abordar els seus símptomes en teràpia i veure una millora a totes les àrees de la vida. La teràpia de parella o la teràpia familiar també poden ser molt beneficioses per a tots els membres duna família afectats per TEPT-C.
Psicoterapeuta especialitzat en teràpia
del trauma i teràpia psicocorporal
